La primavera, o això crec.
M’agrada la primavera, com em fa sentir. M’agrada apreciar com el sol banya les façanes dels edificis i les pinta de daurat. M’agrada com el sol fa que els edificis semblen prendre el sol com ho fem les persones. M’agrada la vesprada de la primavera i l’arribada de la nit a la primavera, com em transporten a temps passats en què no he viscut però que d’alguna forma sóc capaç d’imaginar i sentir. M’agrada com bufa el vent i mou els cabells de la gent mentre fa sol i calor. M’agrada la mescla de la tardor amb l’estiu. M’agrada que l’aigua de la font de la plaça del poble m’esguite i sentir-la sobre la meua pell. M’agrada que el blau de la nit es mescle amb el groc del dia. M’agrada apreciar l’existència de la gent i pensar que la resta m’aprecia a mi. M’agrada com el meu cervell tracta de posar una banda sonora a l’escena en què visc i al que sent. M’agrada com les persones són inspiradores i captivadores pintades en un fons blau de primavera, mal...