La primavera, o això crec.

M’agrada la primavera, com em fa sentir.

M’agrada apreciar com el sol banya les façanes dels edificis i les pinta de daurat. 

M’agrada com el sol fa que els edificis semblen prendre el sol com ho fem les persones.

M’agrada la vesprada de la primavera i l’arribada de la nit a la primavera, com em transporten a temps passats en què no he viscut però que d’alguna forma sóc capaç d’imaginar i sentir. 

M’agrada com bufa el vent i mou els cabells de la gent mentre fa sol i calor. 

M’agrada la mescla de la tardor amb l’estiu.

M’agrada que l’aigua de la font de la plaça del poble m’esguite i sentir-la sobre la meua pell.

M’agrada que el blau de la nit es mescle amb el groc del dia.

M’agrada apreciar l’existència de la gent i pensar que la resta m’aprecia a mi.

M’agrada com el meu cervell tracta de posar una banda sonora a l’escena en què visc i al que sent.

M’agrada com les persones són inspiradores i captivadores pintades en un fons blau de primavera, malgrat que no somriguen.

M’agrada com s’allarga el dia a mesura que avança la primavera.

M’agraden les nits càlides de la primavera, com m’abracen.

M’agrada com la primavera em convida a ser feliç, a enamorar-me.

M’agrada el color de la primavera, el seu soroll i les seues persones.

M’agrade jo a la primavera. 

M’agrada la vida a la primavera.