Tindre fills hui en dia

Últimament, no sé si per fortuna o per desgràcia, em qüestione moltíssim fins a quin punt és bona idea tindre fills hui en dia. Aquesta reflexió és deguda a dos motius principals, el canvi climàtic i la intel·ligència emocional, que realment poden reduir-se a un sol: la societat.

I és que crec que qualsevol que s’haja aturat algun moment a observar el món en què vivim i l’entorn que ens rodeja, no haurà trobat difícil adonar-se que la societat està cada any, cada mes, cada setmana i cada dia més podrida. Fins i tot m’atreviria a dir que la desgràcia del món augmenta exponencialment cada segon que passa. Tant de bo m’equivoque.

Sembla trist però és així. Cada dia hi ha més agressions sexuals. Vivim al 2019, se suposa que estem avançant cap a la igualtat de gèneres; fins i tot hi ha gent que diu que ja la hem aconseguida, però la realitat és que 40 dones han sigut assassinades en els primers 8 mesos d’aquest any només en Espanya segons https://www.epdata.es/datos/violencia-genero-estadisticas-ultima-victima/109/espana/106. Sí, potser és la dada més baixa fins al moment, però és que sembla que no som conscients que estem al 2019 i no al 2349 a.C. Qualsevol xicotet avanç el celebrem com si haguérem destruït el cisheteropatriarcat ja, però res més allunyat de la realitat. Cada acte de violència de gènere sense castic és una victòria per al masclisme i una humiliació a la dona i, si anem més lluny, a la humanitat.

Així doncs, fins a quin punt és bona idea tindre fills? Com volen que tinga ganes de repoblar l’Espanya interior i Espanya en general si no sóc capaç de fer-me feliç a mi mateixa? (I, tristament, crec que molta gent s’identifica amb mi en aquesta qüestió).

Tindre descendència i/o cuidar i criar una persona va molt més enllà de passar una estona amb algú i de compartir espai i temps amb eixa persona. Qualsevol individu que volguera tindre fills, segons el meu parèixer, hauria de plantejar-se les responsabilitats que realment implica eixa feina. Al cap i a la fi crec que no m’equivocaria si pensara que fins a hui en dia molts naixements, si no la majoria, han sigut fruit d’un impuls no meditat, valga la redundància i el pleonasme, fruit d’un intent en va de millorar un matrimoni, fruit del desig d’omplir un buit...

Tanmateix, no hi ha res més real que el fet que és una irresponsabilitat, com a poc, tindre un fill quan no pots ni cuidar de tu mateixa i omplir-te a tu mateix. I per com va el món, pel simple fet que és impossible veure les notícies sense que el 90% d’elles siguen roïns, i el fet innegable que estem destruint el propi planeta que ens va acollir en el seu dia, no mereixem seguir existint; no son capaços de fer-ho digna i adequadament. Per tant, no veig una altra conclusió que el fet que tindre descendència hui en dia és un error, perquè a més de contribuir a la superpoblació que ha tingut com a conseqüència el canvi climàtic, estaríem fent patir a persones que no han demanat nàixer i, menys encara, sofrir.