Entradas

18 de setembre

-
18 de setembre i encara te trobe a faltar. Tinc ganes de plorar i tot quadra: estic ovulant. Quan estic trista i sent que em falta alguna cosa quasi sempre ho associe a que seguisc ancorada a tu, malgrat que cada dia tinc més clar que s’hauria de produir alguna mena de miracle perquè tornàrem l’una a la vida de l’altra (hi ha tantíssimes coses mal en les nostres vides i en nosaltres mateixa que ens impedeixen estar juntes...). Estic cansada, cansada de tu. Tinc milers de temes pendents sobre què escriure i, tanmateix, la inspiració més forta sempre eres tu. Encara no ha passat ni un sol dia en què no haja pensat en tu, potser des que començàrem a ser amigues; ni un sol dia en què m’haja convençut que són massa les raons per les quals, sense haver rebut explicacions, sé que no pots i no he de deixar que tornes, ni un sol dia en què m’haja despertat sense pensar en tu per tal de comprovar si segueixes ahí, què sent i no sent, tot per tu. La veritat és que cada dia estic millor i al...
Publicar un comentario
Leer más

T'estime, hui més que mai.

-
Tengo ganas de llorar. La verdad es que no sé por qué sigo engañándome, intentando hacerme creer que es el inicio del curso lo que me hace estar triste. Bueno, en realidad sí que lo sé: no quiero admitirme que me sigues doliendo después de cómo has decidido actuar. No quiero seguir fantaseando con que vuelves a mi vida y no sé por qué mi mente se empeña en hacerme soñar despierta sabiendo que las cosas se torcieron demasiado como para poder tener un final feliz. Realmente siento que nuestros caminos no se van a cruzar nunca más, que no eres el tipo de persona que vuelve después de un tiempo, aunque sea a hablar sobre lo que pasó, a pedir disculpas o a dejar de hacer como si nunca hubiésemos importado la una en la vida de la otra. Tengo que aprender a dejar de presionarme y de exigirme tanto. Pero si lo hago es porque lo único que quiero es ser feliz y tener una estabilidad emocional en mi vida de una vez. Es cierto que sería demasiado utópico que hubiese superado al 100% todo lo ...
Publicar un comentario
Leer más

Tindre fills hui en dia

-
Últimament, no sé si per fortuna o per desgràcia, em qüestione moltíssim fins a quin punt és bona idea tindre fills hui en dia. Aquesta reflexió és deguda a dos motius principals, el canvi climàtic i la intel·ligència emocional, que realment poden reduir-se a un sol: la societat. I és que crec que qualsevol que s’haja aturat algun moment a observar el món en què vivim i l’entorn que ens rodeja, no haurà trobat difícil adonar-se que la societat està cada any, cada mes, cada setmana i cada dia més podrida. Fins i tot m’atreviria a dir que la desgràcia del món augmenta exponencialment cada segon que passa. Tant de bo m’equivoque. Sembla trist però és així. Cada dia hi ha més agressions sexuals. Vivim al 2019, se suposa que estem avançant cap a la igualtat de gèneres; fins i tot hi ha gent que diu que ja la hem aconseguida, però la realitat és que 40 dones han sigut assassinades en els primers 8 mesos d’aquest any només en Espanya segons https://www.epdata.es/datos/violencia-genero-e...
Publicar un comentario
Leer más

Ojalá no te hubiera conocido nunca.

-
Lo que más me duele de que te hayas ido, supongo que en gran parte por el bagaje que llevo detrás de mí, no es que te siguiera queriendo y siguiera teniendo esperanzas en lo nuestro, sino el hecho de que me abandonaras – sí, abandonaras, porque así es como lo sentí – en las circunstancias en que me encuentro. No sé si será porque mi vida empezó siendo yo abandonada por las personas que supuestamente más te quieren incondicionalmente durante toda tu vida, es decir, tus progenitores, o porque yo simplemente soy así, pero una de las pocas cosas que creo que no podré perdonar en mi vida es el hecho de que me dejen tirada como lo has hecho tú; porque si de verdad te importa tanto una persona como tú me hiciste creer que yo te importaba a ti, si de verdad quieres a alguien incondicionalmente, no te vas, pase lo que pase. No te vas, de la manera en que lo hiciste tú: de repente, sin dejar nada más. Me has fallado como nunca nadie lo había hecho. Te has ido cuando más te necesitaba. ...
Publicar un comentario
Leer más

Entre la vida i la mort.

-
Ja portes una setmana en què, al final del dia, l’única cosa que t’abelleix és plorar. I, el que és més, a mesura que avança la setmana, eixe nuc en la gola s’extén a la resta del dia i ja de bon matí baixes les escales de ta casa retenint les llàgrimes. És dilluns pel matí i ja estàs com si fóra divendres i t’haguera passat un camió pel damunt. Dimarts per la vesprada, de sobte i no tan de sobte, et vénen pensaments d’acomiadament. Tens la urgència de parlar amb certes persones i veure-les perquè ja no penses, sinó que sents que potser al final de la setmana ja no estaràs ací, almenys en ànima. Només pots pensar en quant desitges deixar d’existir, en què ja no aguantes més, necessites una via d’escapament i l’única que veus és morir. T’adones del punt a què has arribat. Sí, és cert que no és la primera vegada que havies pensat en suïcidar-te; de fet, els pensaments sobre la mort són part de la teua rutina d’ençà que a la teua vida deixà de brillar el sol. Tanmateix, aquesta vega...
Publicar un comentario
Leer más

Descobrir persones.

-
És increïble el nivell d’hipocresia a què pot arribar la gent. I, el que és pitjor, a dia de hui encara no conec a ningú que se salve de ser hipòcrita en algun moment. És curiós com ens queixem dels comportaments dolents de la gent, però tanmateix poques vegades som capaços d’adonar-nos que tots i totes els tenim alguna vegada, en major o menor mesura. Hi ha cosa més hipòcrita que queixar-se de la hipocresia? La mateixa gent que critica els comportaments aliens de rebuig cap a la resta, de marginació gratuïta a les persones i que presumeix de portar-se bé amb tota la gent en un principi és la mateixa gent que després no és capaç de veure com margina i es tanca a aquella persona que per aparença no li és agradable, a aquella persona que tot el món deixa de costat, a aquella persona que encara no coneix però que per qualsevol prejudici no li entra per l’ull. És cert que els prejudicis són inevitables. Però la reacció i la forma personal de processar-los és el que marca la diferè...
Publicar un comentario
Leer más

Querer sin quererte.

-
Nunca había sentido ni llegado a imaginar que fuese tan real el hecho de que, si estás rotx por dentro, puede llegar a ser muy difícil estar en una relación. Sí, eres capaz de querer a la persona. Sí, ella es capaz de quererte. Sin embargo, dependiendo de en qué sentido y a qué nivel estés rotx, no te sientes bien ni haces sentir bien a la otra persona y todo es un bucle. No te entregas al nivel al que deberías o, al menos, al nivel al que lo harías de estar bien. Obviamente, la otra persona lo nota, lo sufre y, con suerte, por mucho que duela, se queja. Sí, digo con suerte porque ello implica que la otra persona expresa interés en ti y en la relación al hacértelo saber. Tú ya no sabes qué pensar, qué creer ni qué sentir. ¿Te quiere? ¿No te quiere? ¿Es feliz contigo? ¿No lo es? ¿Eres perfectx a tu manera para ella? ¿Eres una carga? ¿Mereces ser queridx y que te den una oportunidad a pesar del caos que eres internamente? ¿Sigues intentándolo? ¿Lo dejas? Miles y miles de preguntas ...
Publicar un comentario
Leer más